Amors que fan mal
26 Setembre 2008 1 comentari
Aquest dissabte i diumenge vam poder gaudir de l’excel·lent interpretació de l’obra “Anònim venecià” en la qual els dos actors i únics protagonistes de l’obra ens van mostrar com dues persones que han tingut una relació plena de passió s’han fet mal mutuamet i repetidament durant aquesta. Em va quedar més clar en el cas d’ell que en el d’ella (demanarem explicació als interprets).
T’estima qui et fa mal constament? I en podem seguir estimant a qui ens perjudica en una relació? En aquesta obra sembla que sí i que malgrat el pas del temps aquest “amor”, si es pot dir així, sobreviu als anys i a les circumstàncies actuals dels personatges. Però no desvelarem res més …
Potser ho podreu comprovar en el próxim “bolo”.
Com diria “Eclesiastes, l’amor, l’odi tot es una il.lusió …quan els sentiments estan a flor de pell la linea que separa els sentiments més extrems es tan estreta que alguns cops es dificil de saber on comença una i acaba l altra .
La necesitat d estimar i de sentir-se estimat …en el fons de posseir l’altre, que siguis unic per ell/a, porta en molts casos a la confrontació a un sentiment de no poder viure amb ell/a ni sense ell/a , com un cercle vicios on el plaer i el dolor es barrejen desitjan que tot s acabi , però que en el fons no s acabi d acabar …. Com tot, els extrems no son bons …Però qui no ha sentit la necesitat de sentir una gran passiu ,de viure quelcom diferent …el gran dilema de la vida …… que es millor sentir o no sentir ??
Com diria “ell” el que fa por no es la Mort …el que fa por es la por a la mort….es dir la por a perdre tot el que t’ estimes.
En el fons sentir es viure ……..i viure ….tambe fa mal !!!!
Ens veiem espero aviat a la seguent reprensentació per fer-vos sentir quelcom ….. per be o per mal !!!
ELL