Sentir o “sentir”
6 Novembre 2008 1 comentari
A vegades interpretem malament algunes paraules dels textos de les obres. L’altra dia a l’assaig vaig interpretar malament la paraula “sentir”. N’estava tant dins del personatge, vaig viure el seu amor no correpost, el seu odi, la seva enveja, … que vaig sentir amb “sentiments” quan el personatge “sentia” escoltant.
Malgrat l’errada, tot va quedar molt més prodund, al meu parer. L’assaig va ser molt i molt alliçonador. El teatre és el que té, pots deixar-te inundar per sentiments, accions, circumstàncies que et fan viure altres vides …
A L’ALTRE COSTAT
Diuen que al teatre, un personatge funciona quan te’l fas teu, i comences a pensar i entendre el que sent, i viu… Com molt bé dius, al final, pots acabar gaudint dels sentiments i vivències dels teus personatges…
La teva malinterpretació, va ser molt bonica, i crec que serà una de les coses bones que aportarem a l’obra.
L’últim assaig, va ser molt profitós. Ser a sobre l’escenari al teu costat va ser molt fàcil, tot i que això impliqués “sentir” amb més força la impotència del personatge, de veure que no s’entenen els seus sentiments i accions…
Per tant, des de l’altre costat de l’escenari: BONA FEINA!